ELS REBELS DEL SWING
Parlant sobre l'evolució dels personatges principals, a destacar sobre el Peter Müller, podem veure com al principi comença dient que no es pensa allistar a les joventuts Hitlerianes i diu que són uns porcs, més endevant després de veure's obligat a allistar-se i d'algunes xerrades que els hi feien dient que els jueus eren els dolents, comença a dubtar sobre si pot ser veritat que ells hagin fet alguna cosa dolenta. Un cop l'amic de la seva mare el fa portar tres paquets a unes famílies, decideix obrir un i se n'adona de que eren les cendres dels seus pares, veu la realitat i la cureltat dels del bàndol nazi. Llavors es quan comença a parlar amb una noia i reconeix que ell no està a favor d'alló i és quan torna a anar al bar a ballar i quan apareixen les joventuts hitlerianes i el seu "amic" l'agafa i l'ofega fins que es queda sense aire. Però el canvi radical d'aquest personatge és un cop maten al seu amic Arvid. Finalment ell acaba detingut però recordant-li al seu amic Thomas Berger i qui és en realitat i qui era.
Respecte a en Thomas Berger, aquest es més manipulable pels nazis ja que comença barallant-se amb uns perquè estaven pegant a un jueu però un cop s'allista comença a juntar-se amb un antic amic en comú l'Emil es creu tot el que li diuen i comencen les baralles amb en Peter degut a les seves diferencies de pensaments. Finalment després de que s'emportin a en Peter i aquest li recordi qui és acaba fent el Swingjugend. És a dir que li recorda com era i podem veure com al final no l'han aconseguit manipular i segueix de part del seu amic.
La pel·lícula es situa en un context històric (Hamburg 1939) en el qual veiem una depresió d'Alemanya en el periode d'entreguerres, el moviment nazi i el bàndol dels rebels del swing (Swingjugend).
En aquest últim moviment el descriuría com el swing com a forma de vida amb llibertat, independència, amor a la vida, internacionalisme, inconformisme, rebeldía autodeterminació, etc. Per l'altre banda el moviment nazi el descriuria com a Patria com forma de vida, creuen que els nazis és la raça superior, culte al cos és a dir que han d'estar en plena forma física, militarisme, totalitarisme, lealtat total, idolatria, retòrica, etc...
Podría dir que vec un principi de transposició, una exageració i desfiguració, verosimilitud, unanimitat i finalment una simplificació.
Per acabar de cloure la pel·lícula i donant ja més la meva opinió, considero que és una pel·lícula en la qual podem veure plasmada molt bé la situació d'aquella època.
Respecte als personatges considero que el més lleial ha sigut l'Arvid ja que ha sigut l'únic que en tot moment ha defensat la seva ideologia i postura i no l'ha ocultat en cap moment, tot el contrari d'en Thomas. El fet de que no poguessin ni estar en un simple bar ballant és una gran exageració com he dit abans, és a dir totes les condicions les veig massa represives i desmesurades.
Si hagués de expressar la meva opinió en una frase de la pel·lícula sería: La total injustícia del fet de creure una raça superior a un altre i per aquest simple motiu anar matant a tot aquell que no ho és.
