viernes, 5 de abril de 2019
Els rebels del swing. Article d'opinió pel·lícula
ELS REBELS DEL SWING
Parlant sobre l'evolució dels personatges principals, a destacar sobre el Peter Müller, podem veure com al principi comença dient que no es pensa allistar a les joventuts Hitlerianes i diu que són uns porcs, més endevant després de veure's obligat a allistar-se i d'algunes xerrades que els hi feien dient que els jueus eren els dolents, comença a dubtar sobre si pot ser veritat que ells hagin fet alguna cosa dolenta. Un cop l'amic de la seva mare el fa portar tres paquets a unes famílies, decideix obrir un i se n'adona de que eren les cendres dels seus pares, veu la realitat i la cureltat dels del bàndol nazi. Llavors es quan comença a parlar amb una noia i reconeix que ell no està a favor d'alló i és quan torna a anar al bar a ballar i quan apareixen les joventuts hitlerianes i el seu "amic" l'agafa i l'ofega fins que es queda sense aire. Però el canvi radical d'aquest personatge és un cop maten al seu amic Arvid. Finalment ell acaba detingut però recordant-li al seu amic Thomas Berger i qui és en realitat i qui era.
Respecte a en Thomas Berger, aquest es més manipulable pels nazis ja que comença barallant-se amb uns perquè estaven pegant a un jueu però un cop s'allista comença a juntar-se amb un antic amic en comú l'Emil es creu tot el que li diuen i comencen les baralles amb en Peter degut a les seves diferencies de pensaments. Finalment després de que s'emportin a en Peter i aquest li recordi qui és acaba fent el Swingjugend. És a dir que li recorda com era i podem veure com al final no l'han aconseguit manipular i segueix de part del seu amic.
La pel·lícula es situa en un context històric (Hamburg 1939) en el qual veiem una depresió d'Alemanya en el periode d'entreguerres, el moviment nazi i el bàndol dels rebels del swing (Swingjugend).
En aquest últim moviment el descriuría com el swing com a forma de vida amb llibertat, independència, amor a la vida, internacionalisme, inconformisme, rebeldía autodeterminació, etc. Per l'altre banda el moviment nazi el descriuria com a Patria com forma de vida, creuen que els nazis és la raça superior, culte al cos és a dir que han d'estar en plena forma física, militarisme, totalitarisme, lealtat total, idolatria, retòrica, etc...
Podría dir que vec un principi de transposició, una exageració i desfiguració, verosimilitud, unanimitat i finalment una simplificació.
Per acabar de cloure la pel·lícula i donant ja més la meva opinió, considero que és una pel·lícula en la qual podem veure plasmada molt bé la situació d'aquella època.
Respecte als personatges considero que el més lleial ha sigut l'Arvid ja que ha sigut l'únic que en tot moment ha defensat la seva ideologia i postura i no l'ha ocultat en cap moment, tot el contrari d'en Thomas. El fet de que no poguessin ni estar en un simple bar ballant és una gran exageració com he dit abans, és a dir totes les condicions les veig massa represives i desmesurades.
Si hagués de expressar la meva opinió en una frase de la pel·lícula sería: La total injustícia del fet de creure una raça superior a un altre i per aquest simple motiu anar matant a tot aquell que no ho és.
Com a imatge representativa de la pel·lícula he triat aquest moment que és en el qual el protagonista se n'adona de la realitat de la situació i comença a actuar segons el seu pensament enfront la situació.
TASCA 1_VISUALITZEM EL SEGLE XX
BANSKY: Robert Banks (1973) Bristol, Anglaterra.
Artista Urbà, va començar en el món del graffiti durant el boom del aerosol d'aquesta ciutat a finals de la dècada de 1980. Les seves composicions eren peces satíriques sobre política, cultura pop, moralitat i ètnies.
El seu art urbà combina la escritura amb una técnica d'estarcit similar a Blek le Rat. Banksy va reconèixer la influència de Blek dient "cada vez que creo que he pintado algo ligeramente original, me doy cuenta de que Blek le Rat lo hizo mejor, sólo que veinte años antes." Les seves obres s'han fet populars al ser visbiles en diverses ciutats del món, especialment a Londres.
Al 2012 va publicar el llibre: Freedom Through Football: The Story Of The Easton Cowboys & Cowgirls on es confirma la primera fotografía feta a Bansky mentre realitzaba un graffiti a Chiapas, Mèxic.
Simon Hattenstone,una de les poques personas en entrevistarlo cara a cara, el descriu com <<una mezcla entre Jimmy Nail y el rapero inglés Mike Skinner>> yi«un varón de 28 años que se presentó en jeans y una camiseta con un diente de plata, una cadena de plata y un arete de plata»
Al 2013 Banksy va publicar una foto en la cual fa una crítica davant la publicitat dins la societat, recalca els estereotip que es segueixen i el control que hi ha per mig d'aquesta.
Simon Hattenstone,una de les poques personas en entrevistarlo cara a cara, el descriu com <<una mezcla entre Jimmy Nail y el rapero inglés Mike Skinner>> yi«un varón de 28 años que se presentó en jeans y una camiseta con un diente de plata, una cadena de plata y un arete de plata»
Al 2015 Banksy inaugura Dismaland, una instalació temporal a mode de parc temàtic en colaboració amb 58 artistes escollits personalment per l'autor.
En desembre de 2015 va aparèixer un nou mural de Banksy en el qual es retrata al difunt co-fundador i CEO de Apple, Steve Jobs en un camp de refugiats de Calais. La foto de Jobs amb una mochila als ombros i un Macintosh a la seva mà, té com a títol “el hijo de un inmigrante de Siria”. El mural denuncia les condicions en las que viuen els refugiats sirians al campamento "La jungla" de Calais. El govern francès protegirà l'obra. Apareix anomenada al capítol 5 de la temporada 11 de Mentes Criminales, en el qual també apareix un altre graffiter fictici creat per la sèrie anomenada Morfeo, com a inspiració de Banksy.
Al Gener de 2016 continua la seva denuncia sobre la situació dels refugiats. La seva pbra apareix davant l'embaixada francesa a Londres al barri de Knightsbridge.
Alguna crítica:
- En 2004 el colectivo de anarquitectos Space Hijackers repartió octavillas frente a una exposición de Banksy para resaltar el irónico uso que el artista hace del imaginario anticapitalista i de protesta, mientras trabaja para grandes empresas y galerías de arte.
También se critica que plasme mensajes anti-sistema en barrios y edificios cuyos habitantes no los comparten.
Vandalisme davant les seves obres:
La majoría de les seves obres eren tacades per pintura com a mode de vandalisme degut a que és molt polèmic pel fet de que hi ha molt debat entre si el seu art és art o simple vandalisme.
La majoría de les seves obres eren tacades per pintura com a mode de vandalisme degut a que és molt polèmic pel fet de que hi ha molt debat entre si el seu art és art o simple vandalisme.
Llibres publicats:
Banksy ha publicat diversos llibres amb fotografies de la seva obra en diferents ciutats, a més a més dels sus llenços de treball i les seves exposicions, acompanyant les imatges dels subversius i soviny aguts escrits.
Banksy ha publicat diversos llibres amb fotografies de la seva obra en diferents ciutats, a més a més dels sus llenços de treball i les seves exposicions, acompanyant les imatges dels subversius i soviny aguts escrits.
- Banging your head against a brick wall ("Golpeando tu cabeza contra una pared de ladrillo"), libro publicado en blanco y negro en 2001.
- Existencilism (de existencialism -"existencialismo"- y stencil -"estarcido"-), (2002).
- Cut it Out ("Córtatelo"- aludiendo a la práctica del uso del bisturí al hacer los "stencils", las plantillas) (2004).
- Wall and piece (2005).
Pel·lícules:
- L'any 2010, Banksy estrena la seva primera pel·lícula com a realizador cinematogràfic, el documental Exit Through the Gift Shop, en el qual el protagonista Thierry Guetta, un aficionat en grabacions, coneix a Banksy gràcies a la investigació que realitzava sobre l'art urbà i comença a descubrir lo fascinant de l'obra del artista de carrer. El documental va ser nominat al Oscar (2011) a la millor pel·lícula documental iSES va ser guanyadora del Independent Spirit Awards (2010) a la millor pel·lícula documental.
Va tenir una aparició en "Los Simpson"
Banksy apareix en l'episodi MoneyBART de la temporada 22, a la seqüència d'obertua on tota la ciutat de Springfield está plena de graffitis escrits per ell. Bart amb la boca tapada en el Gag de la pizarra: "No debo escribir en las paredes" escrit en totes parts.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)