Món Contemporani Leire Martínez
viernes, 5 de abril de 2019
Els rebels del swing. Article d'opinió pel·lícula
ELS REBELS DEL SWING
Parlant sobre l'evolució dels personatges principals, a destacar sobre el Peter Müller, podem veure com al principi comença dient que no es pensa allistar a les joventuts Hitlerianes i diu que són uns porcs, més endevant després de veure's obligat a allistar-se i d'algunes xerrades que els hi feien dient que els jueus eren els dolents, comença a dubtar sobre si pot ser veritat que ells hagin fet alguna cosa dolenta. Un cop l'amic de la seva mare el fa portar tres paquets a unes famílies, decideix obrir un i se n'adona de que eren les cendres dels seus pares, veu la realitat i la cureltat dels del bàndol nazi. Llavors es quan comença a parlar amb una noia i reconeix que ell no està a favor d'alló i és quan torna a anar al bar a ballar i quan apareixen les joventuts hitlerianes i el seu "amic" l'agafa i l'ofega fins que es queda sense aire. Però el canvi radical d'aquest personatge és un cop maten al seu amic Arvid. Finalment ell acaba detingut però recordant-li al seu amic Thomas Berger i qui és en realitat i qui era.
Respecte a en Thomas Berger, aquest es més manipulable pels nazis ja que comença barallant-se amb uns perquè estaven pegant a un jueu però un cop s'allista comença a juntar-se amb un antic amic en comú l'Emil es creu tot el que li diuen i comencen les baralles amb en Peter degut a les seves diferencies de pensaments. Finalment després de que s'emportin a en Peter i aquest li recordi qui és acaba fent el Swingjugend. És a dir que li recorda com era i podem veure com al final no l'han aconseguit manipular i segueix de part del seu amic.
La pel·lícula es situa en un context històric (Hamburg 1939) en el qual veiem una depresió d'Alemanya en el periode d'entreguerres, el moviment nazi i el bàndol dels rebels del swing (Swingjugend).
En aquest últim moviment el descriuría com el swing com a forma de vida amb llibertat, independència, amor a la vida, internacionalisme, inconformisme, rebeldía autodeterminació, etc. Per l'altre banda el moviment nazi el descriuria com a Patria com forma de vida, creuen que els nazis és la raça superior, culte al cos és a dir que han d'estar en plena forma física, militarisme, totalitarisme, lealtat total, idolatria, retòrica, etc...
Podría dir que vec un principi de transposició, una exageració i desfiguració, verosimilitud, unanimitat i finalment una simplificació.
Per acabar de cloure la pel·lícula i donant ja més la meva opinió, considero que és una pel·lícula en la qual podem veure plasmada molt bé la situació d'aquella època.
Respecte als personatges considero que el més lleial ha sigut l'Arvid ja que ha sigut l'únic que en tot moment ha defensat la seva ideologia i postura i no l'ha ocultat en cap moment, tot el contrari d'en Thomas. El fet de que no poguessin ni estar en un simple bar ballant és una gran exageració com he dit abans, és a dir totes les condicions les veig massa represives i desmesurades.
Si hagués de expressar la meva opinió en una frase de la pel·lícula sería: La total injustícia del fet de creure una raça superior a un altre i per aquest simple motiu anar matant a tot aquell que no ho és.
Com a imatge representativa de la pel·lícula he triat aquest moment que és en el qual el protagonista se n'adona de la realitat de la situació i comença a actuar segons el seu pensament enfront la situació.
TASCA 1_VISUALITZEM EL SEGLE XX
BANSKY: Robert Banks (1973) Bristol, Anglaterra.
Artista Urbà, va començar en el món del graffiti durant el boom del aerosol d'aquesta ciutat a finals de la dècada de 1980. Les seves composicions eren peces satíriques sobre política, cultura pop, moralitat i ètnies.
El seu art urbà combina la escritura amb una técnica d'estarcit similar a Blek le Rat. Banksy va reconèixer la influència de Blek dient "cada vez que creo que he pintado algo ligeramente original, me doy cuenta de que Blek le Rat lo hizo mejor, sólo que veinte años antes." Les seves obres s'han fet populars al ser visbiles en diverses ciutats del món, especialment a Londres.
Al 2012 va publicar el llibre: Freedom Through Football: The Story Of The Easton Cowboys & Cowgirls on es confirma la primera fotografía feta a Bansky mentre realitzaba un graffiti a Chiapas, Mèxic.
Simon Hattenstone,una de les poques personas en entrevistarlo cara a cara, el descriu com <<una mezcla entre Jimmy Nail y el rapero inglés Mike Skinner>> yi«un varón de 28 años que se presentó en jeans y una camiseta con un diente de plata, una cadena de plata y un arete de plata»
Al 2013 Banksy va publicar una foto en la cual fa una crítica davant la publicitat dins la societat, recalca els estereotip que es segueixen i el control que hi ha per mig d'aquesta.
Simon Hattenstone,una de les poques personas en entrevistarlo cara a cara, el descriu com <<una mezcla entre Jimmy Nail y el rapero inglés Mike Skinner>> yi«un varón de 28 años que se presentó en jeans y una camiseta con un diente de plata, una cadena de plata y un arete de plata»
Al 2015 Banksy inaugura Dismaland, una instalació temporal a mode de parc temàtic en colaboració amb 58 artistes escollits personalment per l'autor.
En desembre de 2015 va aparèixer un nou mural de Banksy en el qual es retrata al difunt co-fundador i CEO de Apple, Steve Jobs en un camp de refugiats de Calais. La foto de Jobs amb una mochila als ombros i un Macintosh a la seva mà, té com a títol “el hijo de un inmigrante de Siria”. El mural denuncia les condicions en las que viuen els refugiats sirians al campamento "La jungla" de Calais. El govern francès protegirà l'obra. Apareix anomenada al capítol 5 de la temporada 11 de Mentes Criminales, en el qual també apareix un altre graffiter fictici creat per la sèrie anomenada Morfeo, com a inspiració de Banksy.
Al Gener de 2016 continua la seva denuncia sobre la situació dels refugiats. La seva pbra apareix davant l'embaixada francesa a Londres al barri de Knightsbridge.
Alguna crítica:
- En 2004 el colectivo de anarquitectos Space Hijackers repartió octavillas frente a una exposición de Banksy para resaltar el irónico uso que el artista hace del imaginario anticapitalista i de protesta, mientras trabaja para grandes empresas y galerías de arte.
También se critica que plasme mensajes anti-sistema en barrios y edificios cuyos habitantes no los comparten.
Vandalisme davant les seves obres:
La majoría de les seves obres eren tacades per pintura com a mode de vandalisme degut a que és molt polèmic pel fet de que hi ha molt debat entre si el seu art és art o simple vandalisme.
La majoría de les seves obres eren tacades per pintura com a mode de vandalisme degut a que és molt polèmic pel fet de que hi ha molt debat entre si el seu art és art o simple vandalisme.
Llibres publicats:
Banksy ha publicat diversos llibres amb fotografies de la seva obra en diferents ciutats, a més a més dels sus llenços de treball i les seves exposicions, acompanyant les imatges dels subversius i soviny aguts escrits.
Banksy ha publicat diversos llibres amb fotografies de la seva obra en diferents ciutats, a més a més dels sus llenços de treball i les seves exposicions, acompanyant les imatges dels subversius i soviny aguts escrits.
- Banging your head against a brick wall ("Golpeando tu cabeza contra una pared de ladrillo"), libro publicado en blanco y negro en 2001.
- Existencilism (de existencialism -"existencialismo"- y stencil -"estarcido"-), (2002).
- Cut it Out ("Córtatelo"- aludiendo a la práctica del uso del bisturí al hacer los "stencils", las plantillas) (2004).
- Wall and piece (2005).
Pel·lícules:
- L'any 2010, Banksy estrena la seva primera pel·lícula com a realizador cinematogràfic, el documental Exit Through the Gift Shop, en el qual el protagonista Thierry Guetta, un aficionat en grabacions, coneix a Banksy gràcies a la investigació que realitzava sobre l'art urbà i comença a descubrir lo fascinant de l'obra del artista de carrer. El documental va ser nominat al Oscar (2011) a la millor pel·lícula documental iSES va ser guanyadora del Independent Spirit Awards (2010) a la millor pel·lícula documental.
Va tenir una aparició en "Los Simpson"
Banksy apareix en l'episodi MoneyBART de la temporada 22, a la seqüència d'obertua on tota la ciutat de Springfield está plena de graffitis escrits per ell. Bart amb la boca tapada en el Gag de la pizarra: "No debo escribir en las paredes" escrit en totes parts.
sábado, 12 de enero de 2019
SOCIALISME UTÒPIC
HENRI DE SAINT
SIMON: Va néixer a París al 1760 i va morir el 19 de Maig de
1825 als 64 anys de vida. Va representar un prototip del esperit il·lustrat
creatiu i visionari. Pot considerar-se com el primer teòric de la societat industrial, el que va causar que alguns li
atribuïssin el títol de fundador del socialisme francès, inclós d’iniciador
del socialisme.
És l’autor més
influent sobre els primers socialistes, així com també en els romàntics, en la
sociologia d’Auguste Comte, en John Stuart Mill i inclòs en Napoleó. També el
seu eco va arribar fins Marx, el qual va compartir el optimisme científic i la
fe en la tecnologia.
Es va plantejar
acabar amb la anarquia capitalista substituint-la per un nou Estat dirigit per
els científics i per els industrials que substituiran als incapaços: cures,
nobles i explotadors. Per això la proposta ha sigut qualificada com socialisme
aristocràtic, antecedent en el que al segle XX es diria tecnocràcia.
La seva gestió va ser un experiment innovador, va aconseguir
que la empresa invertís beneficis introduint millores substancials per els
treballadors: va elevar salaris, va sentar bases de seguretat social mutualista
i va proporcionar als obrer condicions dignes de vivenda, sanitat i educació.
Aquest últim va ser per ell, el seu objectiu essencial,
ja que considerava que una educació liberal i solidaria seria millor instrument
per acabar amb la delinqüència i posar les bases per un futur de justícia i
igualtat.
Va ser pioner del socialisme, inspirat per la fé dels
pensador il·lustrats del S.XVIII en el progrés humà i en la possibilitat de
reformar gradualment la societat mitjançant la raó, el convenciment i l’educació.
El van classificar més tard entre els socialistes utòpics
ja que s’esforçaven per dissenyar una societat futura ideal, confiant en que
només caldria l’exemple d’unes poques comunitats ideals d’aquest tipus per
convèncer a la humanitat de les seves avantatges i estendre així el model de
forma pacífica: al mateix temps, el termino suggeria que aquests primers
socialistes europeus sostinguessin ideals quimèrics al somiar ingènuament que
podria arribar-se al socialisme sense passar per una revolució.
CHARLES FOURIER
Filòsof i socialista francès nascut el 7 d'abril de 1772
a Besançon (França), ciutat on va estudiar els estudis universitaris.
Pioner del
socialisme utòpic, la seva primera gran obra va ser la théorie des quatre
mouvements et des Destinées General (teoria dels quatre moviments i les
destinacions, 1808), on exposa el seu sistema social i els seus plans per a una
organització cooperativa de la comunitat.
El sistema, anomenat fourierisme, es basa en un principi universal
d'harmonia, desplegat en quatre àrees: l'univers material, de la vida orgànica,
la vida animal i la societat humana. Va
argumentar que l'ideal harmoniosa estat seria per la divisió de la societat en
les comunitats, cadascun composat d'uns 1.600 persones que volen viure en la
falansteri, un edifici comunal situat al Centre d'una gran zona agrícola.
Va morir a París el 10 de octubre de 1837.
PIERRE JOSEPH PROUDHON
Pierre-Joseph Proudhon (15 de gener de
1809-19 de gener de 1865), filòsof polític i revolucionari francès i, a més de
Bakunin i Kropotkin, un dels pares del pensament anarquista i seva primera
tendència econòmica, el mutualisme. Havia nascut a Besançon, en el si d'una
família d'artesans i pagesos. El seu pare, Claude Proudhon, era Cooper i
cervesa i considera que ha de vendre la cervesa que val la pena afegir al preu
de cost, només el salari de la seva obra, ja que "He cregut robar si ell
havia carregat més al comprador". Aquest comportament Paterna influirà
Pierre-Joseph, a l'obra mostrarà aquesta cerca del preu just com a remuneració
estricte per al treball, considerant "guanys" com "bruta
ingrés". La seva mare era un cuiner i una criada. Va treballar tota la
seva vida manualment: en primer lloc, com a guardià de vaques i Bover fins a 12
anys i més tard com Cooper, amb el seu pare; més endavant, com a jornaler...
El pensament de Proudhon part, sobretot, la
filosofia de la il·lustració. Els empiristes britànics (Locke, David Hume,
etc.) i els enciclopedistes francesos, com Voltaire, Helvétius i particularment
Diderot, són freqüentment el pressupost tàcita o explícita dels sus
desenvolupaments doctrinals. Ataquen amb severitat Rousseau (com Godwin-abans i
després de Bakunin), però es requereix d'algunes de les seves idees bàsiques.
També influeixen crítiques agudes Proudhon dels socialistes utòpics, com
Saint-Simon i Fourier, encara que ningú més reticents que això a construccions
ideals i el disseny futurista amb imatges brillants

martes, 13 de noviembre de 2018
VOCABULARI T2. REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALISME
COLÒNIA: Territori que una nació, generalment una potència ha sotmés o invaït. A estats units les 13 colònies.
METRÒPOLI: Estat que governa, administra o explota les seves possesions. País d'origen de la població que marxa. Metròpoli del ter. Ex: Regne Unit, Londres.
ESTATS GENERALS: Asambleas convocades per el Rei de manera excepcional i a la que acudían representants de cada estament: el clergat, la nobleza i loels representants de les ciutats que disposaven de consistori.
SOBIRANIA NACIONAL: El poble té el poder per escollir els seus representants. La primera vegada que es porta a terme és a la constitució americana.
SUFRAGI CENSATARI: Dret de vot concedit només a la ciutadania que reunia certs requisits de nivell de renda, formació o posició social.
CONSTITUCIÓ: Text legal que regeix la vida política d'un estat i que és elaborat per una assamblea representativa de la sobirania nacional.
SANS- CULOTTES: Eren les masses urbanes revolucionaries de París i altres ciutats franceses, anomenades així perquè portaven pantalons en comptes de culottes, propis de la noblesa.
GIRONDÍ: Revolucionaris moderats dirigits per Brissot.
JACOBÍ: Partidaris d'una república democràtica i de l'aliança amb els sans- culottes.Dirigits per Robespierre, Marat i Danton.
NACIÓ: Conjunt de persones que tenen una mateixa nacionalitat, que es transmet de generació en generació. La nació és la base per constituir un estat. Territori que comparteix drets identitaris amb la població i arrelament amb el territori que coincideixen les fronteres amb el sentiment nacional.
ESTAT: Territori delimitat per unes fronteres i que les persones comparteixen constitució. Ex: França
LEGITIMISME: Corrent que recolze al restabliment de la casa de Brobón a França.
RESTAURACIÓ: Periode posterior a la Europa Napoleònica. Restabliment d'un règim per un altre. Congrés de viena. El mapa canvia molt i les fronteres tmb.
viernes, 12 de octubre de 2018
VOCABULARI TEMA 1. L'ANTIC RÈGIM
VOCABULARI TEMA 1. L'ANTIC RÈGIM
- ESTAMENT: Cadascun dels grups socials en els què es dividia la societat. Cada estament tenia les seves pròpies lleis i un règim fiscal diferenciat.

- ESTAMENT: Cadascun dels grups socials en els què es dividia la societat. Cada estament tenia les seves pròpies lleis i un règim fiscal diferenciat.

-PRIVILEGI: Segons els estaments hi han els privilegiats, els quals poden gaudir de tot aquest seguit de privilegis, i els no privilegiats, els quals no poden fer-ne ús d'ells.
Tipus: -honorífics: dret a portar espasa, banc reservat a l'església, monopoli d'accés a càrrecs superiors
- econòmics: dret de caça, exempció de treballar a les obres públiques
- fiscals exempció de pagar impostos i dret a cobrar-ne.
- SERF: Persona subjecta per vincles personals o territorials a un senyor, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona. Era un fet habitual entre la població camperola europea.
-GREMI: Corporació professional de menestrals, obligatòria, privilegiada i vinculada als governs municipals.
Grup de persones que es dediquen al mateix treball.
-MONOPOLI: Dret que tenia el senyor feudal en la creació d'establiments i en l'explotació de serveis d'interès comú (molí, forn, forja). L'explotació directa d'aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli. En contrapartida, el senyor els havia de protegir, garantir aliments en èpoques de fam i subministrar llavors o utillatge per treballar la terra.
-ABSOLUTISME: Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
-DEPOTISME IL·LUSTRAT: Sistema polític que alguns monarques del segle XVIII van aplicar en els seus regnes consistent en unir l'autoritat reial amb la idea de progrés de la Il.lustració.
Es caracteritza per l'absolutisme centralitzador, la racionalització de l'administració, el foment de l'ensenyament i la recerca de la modernització econòmica.
Es pretenia promoure algunes reformes socials i econòmiques, però deixant intacte el règim absolutista i l'organització estamental de la societat.
-PARLAMENTARISME:Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental. El règim parlamentari, presidit per un cap d’estat (president de la república o el rei constitucional) sense responsabilitat política, NO separa el poder executiu del poder legislatiu: tots els ministres són, alhora, membres del parlament.
DIVISIÓ DE PODERS:Teoria política divulgada per Montesquieu en la seva obra "L'esperit de les Lleis", segons la qual els poders de fer lleis (legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer complir les lleis (executiu) han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs, respectivament).
-LIBERALISME: grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
PRESENTACIÓ PERSONAL
Bon dia, sóc la Leire Martínez del grup A. Tinc 15 anys i actualment estic fent 1r de Batxillerat a l'institut Bernat el Ferrer, Molins de Rei.
El que més
m'agrada fer en el meu temps lliure és ballar i escoltar música, tot i que
també m'agrada molt fer esport.
Vaig fer la
primària a l'Escola la Sínia, i durant la primària vaig fer gimnasia artística
i atletisme.
La meva
assignatura preferida és Educació física i l'anglès.
Jo personalment
no se quins punts forts tinc a destacar, però si n'hagués de dir un doncs
potser sería que sóc bastant exigent amb mi mateixa, si es que això ho
considerem com a punt fort.
Per el
contrari, com a punt feble podría dir que trigo bastant en fer els treballs ja
que em comsta molt concentrarme. I em costa una mica entendre el que llegueixo.
Respecte a la
carpeta d'aprenentatge, per el que jo entenc, és un recull del que hem
treballat durant el trimestre o el curs i apart d'això és un document en el
cual donem la nostra opinió i fem valoracions del que em aprés.
Jo crec que em
pot ajudar bastant perquè si que és veritat que s'ha de reflexionar bastant
sobre els continguts i pot servir per estudiar.
Els meus
objectius respecte a aquest curs, apart d'aprovar totes les assignatures,
intentar que m'agradi més la història, ja que sincerament no és que sigui una
cosa que m'agradi gaire estudiar.
I bueno doncs
m'agradaria aconseguir poder aprendre moltes coses noves i que se'm quedessin
per sempre, no només per l'examen.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)

